
Publicat: 4 de juny de 2007
Per José Bengoechea Ibaceta (Chea) - MVP Access
Sabem que Access 2007 utilitza un nou format de fitxer. També sabem que gairebé a cada una de les antigues extensions li correspon una de nova: ACCDB, ACCDE, ACCDA o LACCDB són els equivalents de les antigues MDB, MDE, MDA o LDB, encara que MDW no es renova i continua igual. Però, a més, tenim nous tipus d'arxiu relacionats amb Access que aporten possibilitats interessants de què no disposàvem abans.
"Sabem que Access 2007 utilitza un nou format de fitxer i que gairebé a cada una de les antigues extensions li correspon una de nova"
José Bengoechea
|
Arxius ACCDTSón arxius de plantilla, com les que tenim a la nostra disposició a la pantalla inicial Access 2007. També podem usar-los per crear una nova base mitjançant codi utilitzant Application.NewCurrentDatabase: |
No són autèntics arxius de base de dades, sinó plantilles per crear-los. Si volem crear les nostres pròpies plantilles en arxius ACCDT, hem de tenir una mica de paciència, "Guardar com a plantilla" serà una de les possibilitats de les futures "developer extensions and runtime" que, com ja s'ha anunciat, seran gratis.
Principi de la pàgina
Arxius ACCDC
Si premem Botó d'Office|Publicar|Paquet i firmar, s'ofereix l'opció de seleccionar una firma digital i una ubicació per al nostre arxiu ACCDC.

Un arxiu ACCDC és un arxiu comprimit que conté un arxiu d'Access (ACCDB o ACCDE) i un certificat digital. És una alternativa interessant als compressors tradicionals, perquè no cal sortir d'Access, ni tan sols de la nostra aplicació, per crear-lo. A la vegada, el certificat digital ens proporciona una eina senzilla per esquivar les barreres de "confiança" quan distribuïm la nostra aplicació; només cal que l'usuari accepti la nostra firma, perquè l'aplicació sigui considerada de confiança i no es bloquegin les macros. Com a certificat ens serveix el que podem obtenir fàcilment amb l'aplicació "Certificat digital per a projectes de VBA", que trobem en el grup "Eines d'Office" dins del grup de programes de Microsoft Office.

Principi de la pàgina
Arxius ACCDR
No és un format de fitxer diferent, sinó una extensió que Access interpreta d'una manera especial, funcionant com si treballéssim amb la Runtime. En realitat, és un arxiu ACCDB o ACCDE al qual canviem l'extensió.
Un arxiu ACCDR no es pot obrir des de l'opció de menú Obrir d'Access, només ho podem fer amb un accés directe o amb un doble-clic sobre la icona de l'explorador de Windows. Un cop obert, no es mostra el panell de control ni cap de les opcions d'eines de disseny o de configuració d'Access, ni tenim l'opció d'arribar-hi; tampoc no es mostra res de la cinta predeterminada d'opcions i, en canvi, sí que podrem veure les opcions personalitzades que haguem creat. En definitiva, en un ACCDR l'usuari no pot fer-hi altra cosa que la pròpia aplicació i el que hi haguem dissenyat prèviament. Això té una sèrie d'avantatges i algun inconvenient fàcil d'evitar:
- Mostra l’aplicació tal como es veurà amb la Runtime. L’anunci que la Runtime d’Access serà gratuïta ens fa pensar que el seu ús es popularitzarà ràpidament. Com ja sabem, la nostra aplicació no tindrà la mateixa presència que quan l’executem des d’Access, perquè li faltaran opcions de disseny i, en versions anteriors, si volíem veure com quedava, havíem de sortir d’Access i provar l’aplicació des de la Runtime; ara, en canvi, només cal canviar l’extensió a ACCDR i ja previsualitzem exactament com quedarà.
- Solució d’emergència per als nostres menús vells. Quan usem les nostres aplicacions velles des d’Access 2007 ens trobem amb la sorpresa desagradable que els nostres menús i barres d’eines personalitzades semblen haver desaparegut i només després de buscar a la cinta d’opcions, els trobarem amagats a l’opció Complements de la pestanya “Eines de base dades”. La cinta d’opcions continua visible perquè la puguem personalitzar i mostra possibilitats que segurament tindrem repetides en els nostres menús personalitzats.
Quan canviem l’extensió de la nostra aplicació a ACCDR, desapareix de la cinta d’opcions, llevat del grup Complements, si és que tenim menús personalitzats. No és que quedi molt bonic, però, com a mínim, ens permet guanyar temps per anar adaptant l’aplicació progressivament.
- Protegeix l'usuari del propi usuari. Sovint, els esforços per protegir la nostra aplicació no es dirigeixen a pirates o usuaris malintencionats, sinó a allò que l'usuari és capaç de fer per error o ignorància. Si, a través de la combinació de tecles més extravagant, l'usuari pot modificar dades directament a la taula segur que hi haurà una llei de Murphy que digui que ho farà amb resultats catastròfics; si a més pot modificar el disseny de taules i consultes...
Amb un ACCDR l'usuari no té accés al panell de control, ni a cap opció de disseny o configuració, ni a cap objecte d'Access llevat que l'hàgim dissenyat així. Millor encara, no mostra cap d'aquestes opcions, ni tan sols desactivades, de manera que la nostra aplicació guanya en claredat.
- No és una protecció eficaç davant de tercers.Si l'ACCDR era un ACCDB, n'hi ha prou amb tornar a canviar l'extensió perquè l'aplicació sigui perfectament modificable si no l'hem protegit, si originalment havia estat ACCDE, en tornar a la seva extensió original podríem modificar taules i consultes. És a dir, davant de tercers, no afegeix cap protecció.
- Desapareix la cinta d’opcions predeterminada. Alguns, d’entrada, se n’alegrarien; suposa una novetat tan gran la maleïda “cinta d’opcions” que més d’un li tindrà mania. No obstant, l’alegria desapareix quan, per exemple, obrim un informe en vista prèvia i no tenim manera, ni cinta d’opcions, ni menú contextual, de fer un zoom, configurar la pàgina o, simplement, imprimir-lo; és quan toca pagar el peatge d’aquesta meravellosa nova versió que no és altre que dominar la personalització de la cinta d’opcions.
Ànims, que no és tan complicat. En unes quantes línies XML, podem clonar una cinta d’opcions predeterminades i convertir-la en personalitzada. El text següent és una mostra que crea una cinta d’opcions personalitzada clonada de la cinta de “Vista preliminar”

Com aconseguir que aquest text sigui una cinta d’opcions és tema d’un altre article, però, entretant, pots anar estudiant aquests enllaços:
http://msdn2.microsoft.com/en-us/library/bb187398.aspx
http://www.accessribbon.com/